La sinopsi argumental és aquesta:

En un poble a la vora del bosc hi ha un batlle autoritari que té una filla,  Clareta, enamorada del músic Serafí, un músic pobre que va pel món cantant i tocant la viola. El batlle no vol ni sentir parlar d’aquest amor perquè ell vol que la noia es casi amb un  comandant.

Serafí canta una cançó melangiosa a Clareta però el batlle el fa fora del poble amb amenaces. Clareta dóna una moneda al pobre músic en agraïment del seu cant i per compensar-lo dels reganys del seu pare i ell la pren i la guarda com una penyora d’amor.

Serafí se’n va al bosc tot trist i troba una velleta que li demana caritat. Ell només té la moneda d’or de la Clareta però el seu bon cor fa que se’n desprengui per auxiliar la pobra velleta. Aquesta, que en realitat és la fada del bosc. Li’n dóna les gràcies i l’obsequia amb una viola d’or que té propietats màgiques: Farà ballar a tothom que la senti.

El batlle convenç el comandant que Serafí és un malfactor i que l’ha de fer presoner. El comandant ho fa i després d’una farsa de judici condemnen el pobre músic a la forca. Ell demana que abans de morir li deixin tocar una mica la viola. Li ho concedeixen i així que es posa a tocar tothom es posa a ballar i no es poden aturar.

Rendit de cansament, el batlle suplica en Serafí que pari d’una vegada i que no solament el deixarà casar amb la Clareta sinó que el farà batlle del poble.

                                                                                                                           Nuria Albó